M’has observat bé? Semblo una reina! Mira el meu cap! Hi porto una corona! I sóc molt vistosa, faig goig de veure!
El conreu dels magraners és molt antic, els perses ja els cultivaven fa uns 3.000 anys. Els ibers, que tenien com a base de la seva economia l’agricultura, tenien magraners cultivats als horts amb fruiters a la vora dels rius. Antigament eren considerats un símbol de fertilitat, per l’abundància de llavors. Actualment, aquests arbres són també cultivats com a plantes de jardineria per les flors de color groc vermellós i molt vistoses, envoltades per un calze, vermell i carnós que tenen i unes fulles d’un color verd brillant.
Jo, la magrana en sóc el fruit comestible. Una fruita típica de la tardor i hivern, gran i amb una pell vermellosa. Tinc nombroses llavors d’un vermell brillant anomenades granes i una polpa gustosa, amb la qual es prepara el xarop de magrana, conegut popularment com granadina. També tinc una pell brillant i gruixuda. M’has de collir del magraner abans no maduri del tot, perquè sinó explotaré a l’arbre mateix.
Sóc una important font de vitamina C i sóc poc calòrica degut a l’escàs contingut en hidrats de carboni. Tinc un alt contingut en aigua.
Per menjar-me hauràs d’extreure els grans del meu interior. Et recomano que quan m’hagis obert em posis de cap per baix i em donis un cop i cauran tots els meus grans.
Magrana amb suc de taronja!
Ingredients per a quatre persones
2 magranes
4 taronges
50 g de flocs de civada
Preparació
Amb l’ajuda dels pares, talla les magranes per la meitat i amb un parell de cops, lleva-li les granes guardant tot el suc en un plat. Treu tota la pell blanca perquè és amargant.
Divideix tots els granets de magrana en quatre plats sopers petits, afegeix el suc de magranes i també posa-hi el suc de taronja.
Posa els flocs de civada al damunt i mengeu-ho com una sopa amb entrebancs.
Jugueu amb els sabors
Combina un raig de granadina (xarop de magranes) amb aigua freda.
Prova les granes de magrana amb enciam i bacallà esqueixat.
Tasta el suc de magranes barrejat amb suc de raïm.
El conreu dels magraners és molt antic, els perses ja els cultivaven fa uns 3.000 anys. Els ibers, que tenien com a base de la seva economia l’agricultura, tenien magraners cultivats als horts amb fruiters a la vora dels rius. Antigament eren considerats un símbol de fertilitat, per l’abundància de llavors. Actualment, aquests arbres són també cultivats com a plantes de jardineria per les flors de color groc vermellós i molt vistoses, envoltades per un calze, vermell i carnós que tenen i unes fulles d’un color verd brillant.
Jo, la magrana en sóc el fruit comestible. Una fruita típica de la tardor i hivern, gran i amb una pell vermellosa. Tinc nombroses llavors d’un vermell brillant anomenades granes i una polpa gustosa, amb la qual es prepara el xarop de magrana, conegut popularment com granadina. També tinc una pell brillant i gruixuda. M’has de collir del magraner abans no maduri del tot, perquè sinó explotaré a l’arbre mateix.
Sóc una important font de vitamina C i sóc poc calòrica degut a l’escàs contingut en hidrats de carboni. Tinc un alt contingut en aigua.
Per menjar-me hauràs d’extreure els grans del meu interior. Et recomano que quan m’hagis obert em posis de cap per baix i em donis un cop i cauran tots els meus grans.
Magrana amb suc de taronja!
Ingredients per a quatre persones
2 magranes
4 taronges
50 g de flocs de civada
Preparació
Amb l’ajuda dels pares, talla les magranes per la meitat i amb un parell de cops, lleva-li les granes guardant tot el suc en un plat. Treu tota la pell blanca perquè és amargant.
Divideix tots els granets de magrana en quatre plats sopers petits, afegeix el suc de magranes i també posa-hi el suc de taronja.
Posa els flocs de civada al damunt i mengeu-ho com una sopa amb entrebancs.
Jugueu amb els sabors
Combina un raig de granadina (xarop de magranes) amb aigua freda.
Prova les granes de magrana amb enciam i bacallà esqueixat.
Tasta el suc de magranes barrejat amb suc de raïm.
No hay comentarios:
Publicar un comentario