La recepta de la Plaça Mercat d'Olot

Avui, ens ha fet arribar una recepta la Joana Puigvert Desmiquels de La Canya , clienta de la Plaça Mercat d’Olot.

AMANIDA D’ESCAROLA DE CABELL D’ÀNGEL I TARONJA AGRA

Ingredients per a quatre persones

1 escarola de cabell d’àngel
4 taronges agres
aigua mineral
oli d’oliva extra verge
sal
olives morades

La preparació

1. Preneu les taronges i talleu-les per la meitat.
2. Poseu-les a bullir en aigua i sal durant 15 minuts aproximadament , fins que la polpa sigui tova. Deixeu-les refredar en la mateixa aigua.
3. Renteu l’escarola amb abundant aigua i escorreu-la bé amb un centrifugador per tal que no hi quedi gens d’aigua.
4. Distribuïu les fulles d’escarola a cada plat.
5. Escorreu la taronja, talleu-la i poseu-la damunt de l’escarola. Afegiu les olives.
6. Amaniu amb un pols de sal i un bon raig d’oli.

Recepta de Joana Puigvert Desmiquels

Formatges catalans amb estrelles!

La Formatgeria Mas El Garet de Tona ha estat reconeguda pel The Guild of Fine Food amb la medalla d’OR i medalla de BRONZE en dos dels seus formatges que varen presentar en el World Cheese Awards 2009 (Premi Mundial de Formatge 2009), en la categoria de formatges aromatitzats de cabra i una altre en la de formatges madurats de granja de cabra.

Els World Cheese Awards és l’acte més important a nivell internacional en el sector del
Formatge, el qual permet als productors l’oportunitat de competir en un escenari global i de màxim prestigi, i de poder ser premiat en les categories Or, Plata o Bronze.

De l’1 al 3 d’octubre es va celebrar l’edició d’enguany d’aquesta Cata Internacional de
Formatges, en la que s’han presentat prop de 3000 formatges de tot el món, avaluats
per més de 130 experts internacionals.

El Formatge de cabra al pebre negre de Mas El Garet, va ser guardonat amb la
medalla d’Or en la categoria de formatges aromatitzats de cabra, mentre que el
formatge de cabra Garrotxa es va emportar la medalla de Bronze en la categoria de
formatges madurats de granja de cabra.

En aquest certament també es van guardonar tres formatges més catalans, un va ser del Serrat Gros d'Ossera (Alt Urgell) i dos de la Bauma de Borredà (Berguedà). En el cas de la formatgera lleidatana va obtenir la medalla de bronze en la categoria de formatges de granja de cabra de pasta tova. En la categoria de semimadurats de cabra la formatgeria berguedana es va emportar la medalla d'or i un bronze en formatge de pasta tova. Les cinc medalles obtingudes demostra el bon moment que passa el sector formatger català a nivell internacional.

Des del Rebost d’en Pep us podem dir: moltes felicitats als productors catalans per la feina ben feta!

La magrana

M’has observat bé? Semblo una reina! Mira el meu cap! Hi porto una corona! I sóc molt vistosa, faig goig de veure!

El conreu dels magraners és molt antic, els perses ja els cultivaven fa uns 3.000 anys. Els ibers, que tenien com a base de la seva economia l’agricultura, tenien magraners cultivats als horts amb fruiters a la vora dels rius. Antigament eren considerats un símbol de fertilitat, per l’abundància de llavors. Actualment, aquests arbres són també cultivats com a plantes de jardineria per les flors de color groc vermellós i molt vistoses, envoltades per un calze, vermell i carnós que tenen i unes fulles d’un color verd brillant.

Jo, la magrana en sóc el fruit comestible. Una fruita típica de la tardor i hivern, gran i amb una pell vermellosa. Tinc nombroses llavors d’un vermell brillant anomenades granes i una polpa gustosa, amb la qual es prepara el xarop de magrana, conegut popularment com granadina. També tinc una pell brillant i gruixuda. M’has de collir del magraner abans no maduri del tot, perquè sinó explotaré a l’arbre mateix.

Sóc una important font de vitamina C i sóc poc calòrica degut a l’escàs contingut en hidrats de carboni. Tinc un alt contingut en aigua.

Per menjar-me hauràs d’extreure els grans del meu interior. Et recomano que quan m’hagis obert em posis de cap per baix i em donis un cop i cauran tots els meus grans.




Magrana amb suc de taronja!

Ingredients per a quatre persones

2 magranes
4 taronges
50 g de flocs de civada

Preparació

Amb l’ajuda dels pares, talla les magranes per la meitat i amb un parell de cops, lleva-li les granes guardant tot el suc en un plat. Treu tota la pell blanca perquè és amargant.
Divideix tots els granets de magrana en quatre plats sopers petits, afegeix el suc de magranes i també posa-hi el suc de taronja.
Posa els flocs de civada al damunt i mengeu-ho com una sopa amb entrebancs.



Jugueu amb els sabors

Combina un raig de granadina (xarop de magranes) amb aigua freda.
Prova les granes de magrana amb enciam i bacallà esqueixat.
Tasta el suc de magranes barrejat amb suc de raïm.

EL MONIATO

El moniato o batata (Ipomoea batatas) és una planta de la família de les convolvulaceae, conreada per la seva arrel tuberosa comestible. Originària de Llatinoamèrica, on fa part des de l'època precolombina de la dieta local, va arribar a Europa en el segle XVI i s'ha difós àmpliament en tot el món.


Origen
Aquesta planta es va originar a la selva del Perú, a Centreamèrica i a Mèxic.

Els conqueridors espanyols la van conèixer al Carib abans que la patata (pròpia de climes més freds i muntanyencs). El nom de batata indígena va originar després el de la patata per similitud de la part comestible.

Descripció botànica
La moniatera és una planta herbàcia perenne i enfiladissa. Té fulles disposades alternes de dues formes: en forma de cor i palmades. Cada flor té els pètals soldats (simpètala). L'arrel tuberosa és comestible amb un gust i color variable segons cadascuna de les varietats.

Segons estadístiques de la FAO [1]. A l'any 2005 Xina és el principal productor, conreant el 83% del total mundial; Illes Salomó té la major producció per càpita del món, 160 kg per persona per any. El moniato és un aliment reconegut com eficaç en la lluita contra la desnutrició a causa de les seves característiques nutritives, facilitat de cultiu i productivitat.

Capacitat vitamínica
D'acord amb investigacions científiques, 100 grams de moniato de polpa ataronjada per dia són suficients per a eliminar i fins reduir significativament la manca de vitamina A. La deficiència de vitamina A afebleix el sistema immunològic, especialment en els nens, i els fa vulnerables a malalties com el xarampió, la malària, diarrees i inclusivament la ceguesa.


Conreu
La planta no suporta les glaçades i necessita una temperatura mitjana de 24ºC per vegetar amb normalitat a més de suficient humitat. La reproducció és vegetativa, es fa un planter fent brotar les arrels dins una cambra amb condicions adequades de temperatura i humitat i després es planten els esqueixos que s'obtenen que arrelen fàcilment a la terra. La planta del moniato una vegada ha crescut prou es comporta com a planta invasora i ofega les males herbes. A la tardor s'arrenquen les arrels. La planta no floreix fora dels tròpics perquè a les latituds temperades a l'estiu el dia és massa llarg per això només es fan servir les llavors per crear noves varietats.

Les condicions climàtiques per fer créixer els moniatos es donen només a l'estiu en els climes mediterranis però aquí necessiten el regadiu. A l'europa central i del nord no fa prou calor a l'estiu. Les millors condicions es donen en els països tropicals humits.

Programes d'implantació
A causa de les seves característiques interessants com a substitut alimentós de productes més pobres nutricionalment, i a les seves similituds agrícoles amb productes consumits en regions necessitades de millores alimentoses, aquest tubèrcul ha estat l'objecte d'estudis d'implantació forana. s'ha d'esmentar el programa VITA A, promogut pel Banc Mundial i el govern del Perú.

Programa VITA A
Com a part del Programa VITA A (Vitamina A per Àfrica), des de l'any 2001 es van introduir varietats de moniato ataronjat en països del continent africà i es van assolir notables avanços en les regions de prova. Segons xifres proporcionades per les Nacions Unides, en el Subsahara (Àfrica) existeixen almenys uns tres milions de menors amb deficiència d'aquesta vitamina.

Les qualitats nutricionals del moniato peruà com aliment eficaç en la citada lluita contra la desnutrició infantil, van ser reconegudes amb el premi internacional CGIAR Partnership Award.

En 2003, el guanyador del premi va ser el Programa VITA A, que desenvolupa el Centre Internacional de la Papa del Perú i que s'aplica en set països del continent africà.

El guardó és atorgat als centres d'investigació agrícola internacional i els seus socis que demostrin una contribució efectiva a l'alleugeriment de la deficiència de micronutrients.

El vicepresident del Banc Mundial i president del Grup Consultiu per a la Investigació Agrícola Internacional (CGIAR), Ian Johnson, va esmentar que la iniciativa peruana va ser premiada pels seus esforços per alleujar la deficiència de vitamina A mitjançant el consum de moniato.

De consum popular
Aquesta arrel tuberosa fa part de la cuina típica de tots els països que ho conreen d'ençà d'èpoques precolombianes i més enllà.

El moniato és molt popular al Perú i en molts plats típics reemplaça a la papa, ha enriquit molt la varietat de la Gastronomia peruana. Aquest país produeix 2.016 varietats i el 65 per cent del total mundial.

A Mèxic el moniato és consumeix generalment com confitura (fruita cristal·litzada) o com postres (composta, dita també compota. Vegeu al DCVB), i ocasionalment, com aliment per als nadons bebés a causa de la seva facilitat de digestió.

ECOMENJA, ÀPATS ECOLÒGICS A LES ESCOLES

Ecomenja, una nova iniciativa de menús col·lectius ecològics

· Amb l’objectiu de fomentar un ensenyament del gust i una alimentació més sana entre els escolars, Ecomenja, impulsada pel cuiner Joan Maria Ribas, és una de les primeres empreses catalanes que afirma oferir menús íntegrament ecològics. L’empresa, amb seu a Vic, inicia el seu servei amb dues escoles el pròxim setembre i espera incorporar clients d’altres sectors com centres de salut.
· Joan Maria Ribas vol aprofitar tota l’experiència acumulada com a xef del Restaurant Melba, de Vic, especialitzat en cuina ecològica i que va tancar a finals de juny, per engegar aquesta nova iniciativa que començarà al pròxim setembre donant servei a dos clients, el CEIP Can Basora de Mollet (Vallès Oriental) i el CEIP de Vallcebre (Berguedà). “Veiem que hi ha un nínxol de mercat important però també ens mou tota la feina a fer pel que fa a l’educació del gust i dels valors d’una alimentació sana entre els nens”, explica Ribas. A banda de les dues escoles, l’empresa està a punt de tancar un acord per assumir la cuina d’una institució relacionada amb la salut, un altre dels sectors que s’han marcat com a prioritaris “perquè una alimentació ecològica els pot ser molt beneficiosa”, segons Ribas, finalista d’aquest any al premi al Millor Cuiner de l’Any convocat pel Fòrum Gastronòmic.
· Ecomenja, societat que el cuiner ha format amb la seva dona, es farà càrrec tan sols de la gestió del menjador als centres que comptin amb cuina pròpia a través d’un equip d’onze persones que s’encarregaran d’elaborar els menús amb aliments ecològics certificats i ensenyaran als escolars els beneficis dels mateixos a través d’activitats lúdiques. Els productes, des de les verdures, llegums, carns, fruites, oli, espècies, farines i fins als detergents, seran 100% ecològics, es compraran preferentment a productors locals o bé de l’àmbit català ja que així “seran més frescos i conservaran totes les propietats” i es cuinaran cada dia. Pel que fa al preu, el menú costarà el mateix que un de convencional, és a dir, “6,20 euros, com marca la legislació”. Tot i així Ribas assegura que amb dues escoles el servei ja els és rendible.
· Un altre dels objectius de la nova empresa és establir sinèrgies tant amb els pares dels nens que es queden al menjador com amb els pagesos que fan de proveïdors. És per això que estan treballant amb un programa d’activitats complementàries, com conferències i xerrades per part d’entitats com Acció Natura, al Garraf, que promou el consum responsable del peix entre col·lectivitats i restaurants, i visites guiades a explotacions agrícoles i ramaderes. Ecomenja té la seu a Vic (Eix Onze de Setembre, 37).
· TELÈFON: 93 883 34 96 / 686930122

LES CASTANYES

La Castanyada és una festa popular de Catalunya que se celebra el dia de Tots Sants, tot i que darrerament se n'ha desplaçat la celebració a la vigília d'aquesta diada. Com el halloween dels països anglosaxons, prové d'una antiga festa ritual funerària. Consisteix en un àpat en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. La beguda típica de la 'castanyada' és el moscatell. Pels volts d'aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i calentes, i generalment embolicades en paper de diari (paperina). En molts llocs, el dia de Tots Sants, els confiters organitzen rifes de panellets i fruita confitada.
Sembla que el costum d'ingerir aquestes menges -altament energètiques- prové del fet que durant la nit de Tots Sants, vigília del dia dels morts segons la tradició cristiana, es toca a morts sempre seguit fins a la matinada; amics i parents ajuden els campaners a fer aquesta dura tasca, i tots plegats consumeixen aquests aliments per no defallir.
Altres versions, més historicistes, esmenten que la castanyada consta des del final del segle XVIII i deriva dels antics àpats funeraris, en què no se servien altres menges que llegums i fruita seca i els pans votius de l'oferta als difunts en els funerals, més popularment, panets, panellets o panellons. L'àpat tenia un sentit simbòlic de comunió amb les ànimes dels difunts: tot torrant les castanyes, es resaven les tres parts del rosari pels difunts de la família.

ELS PRODUCTES DE CASA NOSTRA

Hi ha unes normes que hem de seguir per gaudir de la bona cuina i que a més a més, sigui divertida i econòmica. Cada temporada, l’horta, el mar i la muntanya ens ofereixen els seus productes. Es veritat també, que amb les noves tecnologies, les comunicacions, els sistemes de conservació i altres paràmetres comercials, aquesta estacionalitat dels productes ha quedat minvada. Ens cal una reflexió clara i contundent. Són igualment gustoses unes taronges a l’estiu, que provenen de l’Argentina, que les taronges en ple mes de gener de Tarragona o València? I les mongetes verdes de Turquia a l’hivern? I les cireres? O els préssecs? O els aranyons del Brasil?
I el preu evidentment que no és el mateix, són força més cars. A veure si aquesta setmana que hem tingut la fira de Sant Lluch a l’abast, ens fa reflexionar a tots una mica...