lunes, 26 de octubre de 2009

EL MONIATO




El moniato o batata (Ipomoea batatas) és una planta de la família de les convolvulaceae, conreada per la seva arrel tuberosa comestible. Originària de Llatinoamèrica, on fa part des de l'època precolombina de la dieta local, va arribar a Europa en el segle XVI i s'ha difós àmpliament en tot el món.


Origen
Aquesta planta es va originar a la selva del Perú, a Centreamèrica i a Mèxic.

Els conqueridors espanyols la van conèixer al Carib abans que la patata (pròpia de climes més freds i muntanyencs). El nom de batata indígena va originar després el de la patata per similitud de la part comestible.

Descripció botànica
La moniatera és una planta herbàcia perenne i enfiladissa. Té fulles disposades alternes de dues formes: en forma de cor i palmades. Cada flor té els pètals soldats (simpètala). L'arrel tuberosa és comestible amb un gust i color variable segons cadascuna de les varietats.

Segons estadístiques de la FAO [1]. A l'any 2005 Xina és el principal productor, conreant el 83% del total mundial; Illes Salomó té la major producció per càpita del món, 160 kg per persona per any. El moniato és un aliment reconegut com eficaç en la lluita contra la desnutrició a causa de les seves característiques nutritives, facilitat de cultiu i productivitat.

Capacitat vitamínica
D'acord amb investigacions científiques, 100 grams de moniato de polpa ataronjada per dia són suficients per a eliminar i fins reduir significativament la manca de vitamina A. La deficiència de vitamina A afebleix el sistema immunològic, especialment en els nens, i els fa vulnerables a malalties com el xarampió, la malària, diarrees i inclusivament la ceguesa.


Conreu
La planta no suporta les glaçades i necessita una temperatura mitjana de 24ºC per vegetar amb normalitat a més de suficient humitat. La reproducció és vegetativa, es fa un planter fent brotar les arrels dins una cambra amb condicions adequades de temperatura i humitat i després es planten els esqueixos que s'obtenen que arrelen fàcilment a la terra. La planta del moniato una vegada ha crescut prou es comporta com a planta invasora i ofega les males herbes. A la tardor s'arrenquen les arrels. La planta no floreix fora dels tròpics perquè a les latituds temperades a l'estiu el dia és massa llarg per això només es fan servir les llavors per crear noves varietats.

Les condicions climàtiques per fer créixer els moniatos es donen només a l'estiu en els climes mediterranis però aquí necessiten el regadiu. A l'europa central i del nord no fa prou calor a l'estiu. Les millors condicions es donen en els països tropicals humits.

Programes d'implantació
A causa de les seves característiques interessants com a substitut alimentós de productes més pobres nutricionalment, i a les seves similituds agrícoles amb productes consumits en regions necessitades de millores alimentoses, aquest tubèrcul ha estat l'objecte d'estudis d'implantació forana. s'ha d'esmentar el programa VITA A, promogut pel Banc Mundial i el govern del Perú.

Programa VITA A
Com a part del Programa VITA A (Vitamina A per Àfrica), des de l'any 2001 es van introduir varietats de moniato ataronjat en països del continent africà i es van assolir notables avanços en les regions de prova. Segons xifres proporcionades per les Nacions Unides, en el Subsahara (Àfrica) existeixen almenys uns tres milions de menors amb deficiència d'aquesta vitamina.

Les qualitats nutricionals del moniato peruà com aliment eficaç en la citada lluita contra la desnutrició infantil, van ser reconegudes amb el premi internacional CGIAR Partnership Award.

En 2003, el guanyador del premi va ser el Programa VITA A, que desenvolupa el Centre Internacional de la Papa del Perú i que s'aplica en set països del continent africà.

El guardó és atorgat als centres d'investigació agrícola internacional i els seus socis que demostrin una contribució efectiva a l'alleugeriment de la deficiència de micronutrients.

El vicepresident del Banc Mundial i president del Grup Consultiu per a la Investigació Agrícola Internacional (CGIAR), Ian Johnson, va esmentar que la iniciativa peruana va ser premiada pels seus esforços per alleujar la deficiència de vitamina A mitjançant el consum de moniato.

De consum popular
Aquesta arrel tuberosa fa part de la cuina típica de tots els països que ho conreen d'ençà d'èpoques precolombianes i més enllà.

El moniato és molt popular al Perú i en molts plats típics reemplaça a la papa, ha enriquit molt la varietat de la Gastronomia peruana. Aquest país produeix 2.016 varietats i el 65 per cent del total mundial.

A Mèxic el moniato és consumeix generalment com confitura (fruita cristal·litzada) o com postres (composta, dita també compota. Vegeu al DCVB), i ocasionalment, com aliment per als nadons bebés a causa de la seva facilitat de digestió.

ECOMENJA, ÀPATS ECOLÒGICS A LES ESCOLES



Ecomenja, una nova iniciativa de menús col·lectius ecològics

· Amb l’objectiu de fomentar un ensenyament del gust i una alimentació més sana entre els escolars, Ecomenja, impulsada pel cuiner Joan Maria Ribas, és una de les primeres empreses catalanes que afirma oferir menús íntegrament ecològics. L’empresa, amb seu a Vic, inicia el seu servei amb dues escoles el pròxim setembre i espera incorporar clients d’altres sectors com centres de salut.
· Joan Maria Ribas vol aprofitar tota l’experiència acumulada com a xef del Restaurant Melba, de Vic, especialitzat en cuina ecològica i que va tancar a finals de juny, per engegar aquesta nova iniciativa que començarà al pròxim setembre donant servei a dos clients, el CEIP Can Basora de Mollet (Vallès Oriental) i el CEIP de Vallcebre (Berguedà). “Veiem que hi ha un nínxol de mercat important però també ens mou tota la feina a fer pel que fa a l’educació del gust i dels valors d’una alimentació sana entre els nens”, explica Ribas. A banda de les dues escoles, l’empresa està a punt de tancar un acord per assumir la cuina d’una institució relacionada amb la salut, un altre dels sectors que s’han marcat com a prioritaris “perquè una alimentació ecològica els pot ser molt beneficiosa”, segons Ribas, finalista d’aquest any al premi al Millor Cuiner de l’Any convocat pel Fòrum Gastronòmic.
· Ecomenja, societat que el cuiner ha format amb la seva dona, es farà càrrec tan sols de la gestió del menjador als centres que comptin amb cuina pròpia a través d’un equip d’onze persones que s’encarregaran d’elaborar els menús amb aliments ecològics certificats i ensenyaran als escolars els beneficis dels mateixos a través d’activitats lúdiques. Els productes, des de les verdures, llegums, carns, fruites, oli, espècies, farines i fins als detergents, seran 100% ecològics, es compraran preferentment a productors locals o bé de l’àmbit català ja que així “seran més frescos i conservaran totes les propietats” i es cuinaran cada dia. Pel que fa al preu, el menú costarà el mateix que un de convencional, és a dir, “6,20 euros, com marca la legislació”. Tot i així Ribas assegura que amb dues escoles el servei ja els és rendible.
· Un altre dels objectius de la nova empresa és establir sinèrgies tant amb els pares dels nens que es queden al menjador com amb els pagesos que fan de proveïdors. És per això que estan treballant amb un programa d’activitats complementàries, com conferències i xerrades per part d’entitats com Acció Natura, al Garraf, que promou el consum responsable del peix entre col·lectivitats i restaurants, i visites guiades a explotacions agrícoles i ramaderes. Ecomenja té la seu a Vic (Eix Onze de Setembre, 37).
· TELÈFON: 93 883 34 96 / 686930122

LES CASTANYES



La Castanyada és una festa popular de Catalunya que se celebra el dia de Tots Sants, tot i que darrerament se n'ha desplaçat la celebració a la vigília d'aquesta diada. Com el halloween dels països anglosaxons, prové d'una antiga festa ritual funerària. Consisteix en un àpat en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. La beguda típica de la 'castanyada' és el moscatell. Pels volts d'aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i calentes, i generalment embolicades en paper de diari (paperina). En molts llocs, el dia de Tots Sants, els confiters organitzen rifes de panellets i fruita confitada.
Sembla que el costum d'ingerir aquestes menges -altament energètiques- prové del fet que durant la nit de
Tots Sants, vigília del dia dels morts segons la tradició cristiana, es toca a morts sempre seguit fins a la matinada; amics i parents ajuden els campaners a fer aquesta dura tasca, i tots plegats consumeixen aquests aliments per no defallir.
Altres versions, més historicistes, esmenten que la castanyada consta des del final del
segle XVIII i deriva dels antics àpats funeraris, en què no se servien altres menges que llegums i fruita seca i els pans votius de l'oferta als difunts en els funerals, més popularment, panets, panellets o panellons. L'àpat tenia un sentit simbòlic de comunió amb les ànimes dels difunts: tot torrant les castanyes, es resaven les tres parts del rosari pels difunts de la família.

ELS PRODUCTES DE CASA NOSTRA




Hi ha unes normes que hem de seguir per gaudir de la bona cuina i que a més a més, sigui divertida i econòmica. Cada temporada, l’horta, el mar i la muntanya ens ofereixen els seus productes. Es veritat també, que amb les noves tecnologies, les comunicacions, els sistemes de conservació i altres paràmetres comercials, aquesta estacionalitat dels productes ha quedat minvada. Ens cal una reflexió clara i contundent. Són igualment gustoses unes taronges a l’estiu, que provenen de l’Argentina, que les taronges en ple mes de gener de Tarragona o València? I les mongetes verdes de Turquia a l’hivern? I les cireres? O els préssecs? O els aranyons del Brasil?
I el preu evidentment que no és el mateix, són força més cars. A veure si aquesta setmana que hem tingut la fira de Sant Lluch a l’abast, ens fa reflexionar a tots una mica...

lunes, 5 de octubre de 2009

LA LLET D'OVELLA DE MAS MARÇÈ




La cinquena edició dels premis innofòrum que es va celebrar en el fòrum de Girona, van guardonar en la categoria de gust més innovador a l’empresa mas Marcè de Siurana d’Empordà amb la llet d’ovella ripollesa en la categoria de producte de concepte més innovador.

I a un servidor li fa especialment content per vàries raons: per què és una llet d’ovella ripollesa, una raça autòctona catalana i que s’està reintroduïnt de nou als ramats, tot i que dóna molt poca producció en front d’altres races d’ovelles. Per tant, cal felicitar a aquest col·lectiu de pastors que valoren la qualitat d’una bona raça, que fa una carn excepcional i en descendència, una llet de qualitat.

Perquè l’elabora en Manel, un jove pastor que després de passar per altres feines, torna a la casa pairal per posar-se mans a l’obra amb la seva família i aquest nou projecte, amb un estil de vida, que per la seva duresa, poques persones volen fer, i que sense ells, la cultura gastronòmica i alimentària de Catalunya davalla a marxes forçades.

I perquè es tracta d’una llet que és la llet! I mai més ben dit. Blanca con un llençol acabat de planxar, dolça com la mel, fina com un peça de música de cambra, natural com les mateixes ovelles, saludable perquè surt d’una bona alimentació, autèntica com pocs productes que trobem al mercat.

Fent país amb bon producte. SI senyor!

PANADONS DE BACALLÀ I PATATA


Avui, l'Anna Corrales en ha explicat aquesta recepta que ens va deixar a la bústia del mercat.


Ingredients


2 patates mitjanes

250 g de bacallà

pa de motlle

llet

ous

sal

julivert picat

oli d'oliva extra verge


Preparació



  1. Dessaleu el bacallà i deixeu-lo al punt.

  2. poseu a bullir les patates pelades i tallades a trossos. quan siguin cuites, abaixeu el foc i poseu-hi el bacallà. Deixeu coure un parell d eminuts que es faci amb la mateixa escalfor del suc de la cocció.

  3. Aixafeu les patates amb el llom de la forquilla i aneu afegint el bacallà sense pell.

  4. Unteu amb unes gotes d'oli i un xic de julivert picat els talls de pa de motlle, poseu la patata amb el bacallà i tapeu amb una altra llesca de pa.

  5. Passeu per ou batut i fregiu els panadons amb oli d'oliva roent.

  6. quan siguin ben rossos, traieu-los i poseu-los en un paper absorvent per treure l'excès d'oli.

  7. Mengeu abans que es refredin.