lunes, 28 de septiembre de 2009

Carta oberta a un cambrer andorrà...


Benvolgut Paco “Pavila”,

Em pensava que ja no n’hi havien tants EPES ara, però veig que tot continua com abans. Podíem trobar-te en hotels COM EL COPACABANA d’una ciutat marinera catalana (amb tots els respectes). Però no, et vaig trobar a Andorra aquest cap de setmana. Va ser un retrobament romàntic. Tu amb el teu NO ME OLVIES al braç dret, el teu SEGELL a la ma dreta demostrant la unió amb la teva muller, una unió d’amor que portes més enllà de tots els límits insospitats i que segurament no et vaig veure la cadena d’or perquè portaves una camisa blanca, i la “pajarita” que et subjectava el coll. Llàstima de l’armilla de 2 números menys que els responsables de l’hotel t’han fet posar al llarg d’aquest estiu. Quasi no hi cabies. Era normal!... L’arracada a l’orella dreta i el teu RAILOX... SISI RAILOX, NO UN RELOX!

Estintolat, repinjolat a la taula dels iogurts del buffet d’esmorzars, apuntant amb el teu boli BIC de color negre, mossegat per la punta. I jo, assegut a tres metres intentant menjar alguna cosa normal dels esmorzars continentals o intercontinentals aquests que serveixen els hotels. Aquells esmorzars que hi trobem mongetes amb salsa picant, xoriços cuits, beicon, Frankfurts, ous remenats, perdó truites aixafades, suc deshidratat i tornat a hidratar com deia el senyor GILA... ai!!!! Quin esmorzar....

Al cap d’una estona, arriba un company teu de professió, i tu com a bon samarità i recordant 30 i escaig d’ anys enrere, el saludes posant-la la ma dreta als temporals drets del teu cap! Si si, li vas fer una salutació militar, sense recordar-te que hi havia una seixantena de persones esmorzant.

Jo, seguia menjant el iogurt que vaig poder arreplegar quan vas anar a donar el vol a veure si encara hi havia macedònia en almívar... T’observava amb els ulls oberts. Feia temps que no et veia...

Et trobaré a faltar perquè em vas alegrar el dia... L’únic que em va saber greu era que quasi al final de l’esmorzar tu ja estaves cansat i quan venien els “rezagaos” a esmorzar, tu els rebies amb un JOËEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE i bufaves com el nen que no vol menjar més macarrons i vol anar al pati....

Aiiiiii, de veritat que no és un somni?

No hay comentarios:

Publicar un comentario